Avui capturo aquest quadre:
Dànae i la famosa (per altres connotacions) pluja daurada.
La jove Dànae va ser empresonada pel seu pare perquè l’oracle va predir que engendraria un fill que el destronaria. Solució davant l’amenaça: tancar-la, com no. Però no hi ha paret que es resisteixi als poders divins, i Zeus va fertilitzar-la en forma de pluja d’or (Zeus sempre fertilitzant, quin paio!). I va néixer Perseu, un gran heroi, que va fer una feinada de por. Són temps on tinc la sensació que malgrat l’adversitat, les porres, els tancs, els barrots, les retallades, alguna mena de pluja (simbòlica) va calant entre nosaltres. Contenta de veure gent al carrer, A Barcelona, a Madrid, a Portugal, ... Ja n’hi ha prou.
